Redes Cristianas, des de la seva doble pertinença a la comunitat cristiano-catòlica i a la societat civil, aposta decididament per la independència, respecte i col·laboració entre aquests dos àmbits i advoca per un Estat laic, que superi l’actual confessionalisme encobert i per una Església inspirada només per l’Evangeli i no sotmesa a cap tutela de l’Estat.
Conscient que les actuals relacions entre l’Església i l’Estat, basades en els Acords de 1979, han estat el principal obstacle per a la separació entre ambdós i que actualment estan generant un greu malestar en amplis sectors dintre i fora dels catolicisme, Redes Cristianas manifesta clarament la seva posició i convida a sumar-s’hi a totes les institucions i persones que ho creguin escaient.
El desenvolupament progressiu de la laïcitat ha de ser considerat com un fet positiu. És la lenta maduració de la humanitat cap a una cultura del pluralisme i del respecte ala diferència; és avançar vers la creació d’aquells espais de llibertat que fan possible el diàleg entre totes les ideologies filosòfiques o religioses, creients o agnòstiques. I, ja que l’únic garant d’aquest espai públic és l’Estat, laïcitat significa l’autonomia de l’Estat respecte de qualsevol altre magisteri religiós o cosmovisió filosòfica que pretengui imposar-se com a única vertadera.
Des d’aquesta posició:
1)Denunciem els Acords de 1979 de l’Estat Espanyol amb la Santa Seu (en vigor, per tant, des de fa quasi 30 anys) i en rebutgem la renovació, perquè, nascuts en situació de privilegi confessional catòlic, estan afectant avui dia una societat religiosament plural i àmpliament secularitzada i són la causa de molts dels conflictes que afecten la convivència ciutadana. I, en conseqüència, exigim que les entitats dependents de l’Església i de les altres confessions religioses s’acullin al Dret Civil que regula la vida associativa de l’Estat.
2)Apostem per una laïcitat plena, que reconegui l’autonomia dels afers polítics i civils respecte dels religiosos i camini cap a la separació definitiva de l’Església i l’Estat, tot reconeixent la igualtat de drets i deures, sense privilegis ni avantatges eclesiàstics, i garantint l’exercici de les llibertats fonamentals per a tothom. L’Església serà lliure només quan estigui clarament i definitiva deslligada de l’Estat i es posi decididament al servei dels pobres i exclosos d’aquest món.
3)Advoquem per un “Pacte per la laïcitat” entre confessions religioses i l’Estat, que estableixi el marc per a un “Estatut de laïcitat” que reguli la presència i les actuacions dels poders polítics a les cerimònies religioses i de les jerarquies religioses als actes polítics, tot suprimint els símbols religiosos a l’espai públic civil.
4)Exigim que el funcionament democràtic intern, la participació de les bases i la transparència siguin criteris a tenir presents per part de l’Estat a l’hora d’establir àmbits de col·laboració amb les entitats socials. En conseqüència, denunciem el clericalisme i la discriminació per raons de gènere i orientació sexual, encara presents en l’Església Catòlica i en altres confessions.
5)Defensem la “laïcitat escolar” que possibiliti la formació integral de la persona, l’aprenentatge , la socialització i l’enculturació sense proselitismes ni adoctrinaments i que respongui a principis d’igualtat, llibertat i formació crítica per a tothom. Reconeixem el pluralisme religiós i cultural existent i, en conseqüència, denunciem l’actual presència de la religió confessional catòlica al sistema educatiu i a l’escola pública i concertada.
6)Apostem per una societat secularitzada i pluralista, organitzada democràticament des de la aconfessionalitat i sense permetre interferències confessionals a l’espai polític ni privilegis que, des de principis de justícia i equitat, causen greuges comparatius amb la resta d’institucions. Des d’aquí denunciem l’actual sistema de finançament de l’Església catòlica per l’Estat Espanyol.
7)Advoquem per mantenir l’autonomia de l’ètica en una societat laica a tots els àmbits propis d’una societat secular (en el teixit social, polític, productiu, cultural, científic...), sense necessitat d’acudir a motivacions religioses per legitimar-la. I, en conseqüència, denunciem les pressions de la jerarquia catòlica per imposar la seva moral sobre l’ètica pública.
8)Defensem la presència de les confessions religioses als mitjans de comunicació. Però denunciem la Conferència Episcopal Espanyola per l’intolerable abús del Dret a la Llibertat d’Expressió que està fent la COPE. Exigim a la Conferència Episcopal Espanyola un canvi radical a la seva línia editorial i al Govern, una major fermesa en la garantia del respecte als drets dels ciutadans.
Urgim, finalment, a l’actual govern de l’Estat, detentor i representant de la sobirania popular, i a les jerarquies de les confessions religioses, especialment a la de l’Església Catòlica, que assumeixin responsablement l’esperit de la Constitució, que, a l’art. 16 par. 3, tot afirmant que “cap confessió religiosa no tindrà caràcter estatal”, advoca per l’establiment d’aquest espai laic i de diàleg, al qual fem referència.
Redes Cristianas, setembre 2008